Recentment hem conegut una nova resolució del Tribunal Suprem que aferma la possibilitat d’anul·lar “clàusules sòl” incloses en préstecs hipotecaris subscrits per empresaris o professionals. La Interlocutòria del Tribunal Suprem de 16 de juny de 2021 va inadmetre el recurs de cassació interposat per l’entitat financera Caixa Laboral Popular contra la Sentència núm. 579/2018, de 25 d’octubre, dictada per l’Audiència Provincial d’Àlaba, que havia donat la raó als clients “no consumidors” -un negoci de sabateria-, als qui el banc va imposar en el seu moment una clàusula de limitació a la variació del tipus d’interès en el préstec subscrit per al finançament del negoci, entenent que Caixa Laboral degué informar els clients que s’incorporava una clàusula que limitava la baixada del tipus d’interès.

 

Aquesta és una de les últimes ressolucions que ha obert la porta a la possibilitat d’anul·lar “clàusules sòl” inserides en contractes de préstec hipotecari quan el prestatari és un empresari o professional; nul·litat que semblava, al principi, exclusivament reservada a clients bancaris que ostentessin la condició de consumidors, a través de l’anomenat “control d’abusivitat”.

 

En aquest sentit, resulta particularment interessant l’argument -ara confirmat per la Interlocutòria del Tribunal Suprem del passat mes de juny- elaborat a partir de les Sentències de 3 de juny de 2016 i 18 de gener de 2017, basat en la doctrina del necessari respecte a la bona fe contractual i el just equilibri en les prestacions, per a evitar situacions d’abús contractual. És a dir, aquelles clàusules que suposin un abús de la posició contractual dominant del banc i generin un desequilibri en la posició de l’adherent, sigui o no consumidor, alterant la legítima expectativa que tenia dit adherent sobre el que contractava però que, precisament per aquesta imposició, predisposició i falta de negociació i informació clara sobre aquest tema, no va poder conèixer realment les seves conseqüències i efectes.

 

La segona línia argumental que apuntala la possible declaració de nul·litat d’una “clàusula sòl” subscrita per un “no consumidor”, presa com a base l’anomenat “control gramatical” o “control d’incorporació” de la clàusula en qüestió al contracte, conformement als arts. 5 i 7 de la Llei de Condicions Generals de la Contractació. Així ho han declarat les Sentències del Tribunal Suprem núm. 57/2019, de 25 de gener, i núm. 168/2020, d’11 de març, considerant que les “clàusules sol” debatudes en aquells casos no superaven el control d’incorporació “perquè els adherents no van tenir la possibilitat real de conèixer si més no la pròpia existència de la clàusula en el moment de prestar el seu consentiment contractual”.

Aquesta progressiva jurisprudència del  Tribunal Suprem està sent acollida per Jutjats i Audiències Provincials i consolida el fet que la condició de “no consumidor” no té per què ser un obstacle definitiu per a defensar els interessos de petits empresaris i professionals que, en el seu moment, van patir clàusules abusives en els seus préstecs hipotecaris.

 

possibilitat d'anul.lar clàusules sol en prestataris empresaris o professionals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.