fbpx

En aquest cas ens arriba una consulta d’un client que es troba a Eibissa treballant en el sector de l’hostaleria i ens demana assessorament sobre els contractes fixes discontinus.

– El treball fix discontinu és aquell que es dóna per raó de la discontinuïtat de la seva activitat, que no exigeix la prestació de serveis tots els dies o hores, dins del caràcter normal i permanent de l’activitat empresarial.

Això succeeix:
– en empreses de cicle continu, que tinguin excés de treball en punts estacionals, quan aquests es repeteixen, o
– en empreses que no funcionin permanentment, el funcionament de les quals sigui discontinu, cíclic o intermitent, sigui o no estacional (campanya, temporada, curs escolar, etc.)

Hi ha dues formes de treball fix discontinu:
– el fix i periòdic que es repeteix en dates certes indicades en el contracte i;
– el que no es repeteix en dates certes i està subjecte a crida (contracte a temps parcial comú).

La conversió de treballador fix continu en fix discontinu constitueix, igual que en el treball a temps parcial, una novació contractual que exigeix consentiment del treballador sense que pugui dur-se a terme per la via de modificació del
contracte.

El contracte fix-discontinu es reconeix per a atendre necessitats empresarials i treballs que són, per la seva pròpia naturalesa, discontinus (períodes en els quals es treballa seguits de períodes en els quals no es treballa), però no és el
contracte adequat per als casos en els quals el treball és continu, atès que sempre es treballa i no hi ha períodes en què no es treballa. Per tant, la discontinuïtat és senyal d’identitat del contracte fix-discontinu. Si el que existeix de manera reiterada en el temps és una continuïtat en la prestació de serveis, el contracte no és fix-discontinu.

Es tracta d’un contracte fix amb les següents particularitats:
– estabilitat en l’ocupació
– períodes de no activitat
– dret a la crida quan l’activitat es reprengui.

El contracte ha de formalitzar-se necessàriament per escrit en el model establert, en el qual s’ha d’indicar:
– la durada estimada de l’activitat;
– la forma i ordre de crida que estableixi el conveni col·lectiu aplicable;
– la jornada laboral estimada i la seva distribució horària, de manera orientativa.

 

Diferències amb els contractes temporals

La jurisprudència ha delimitat el contracte fix discontinu d’altres modalitats contractuals amb les quals comparteix alguns trets comuns.

EVENTUAL: Respon a necessitats excepcionals o aleatòries. El contracte d’interinitat s’usa per a la substitució de treballadors amb dret a reserva de lloc o per a la cobertura temporal de vacants, mentre que el de fix discontinu no està relacionat amb substitucions ni amb llocs pendents de cobrir; té autonomia pròpia.

OBRA O SERVEI: Respon a necessitats transitòries, episòdiques i sense continuïtat fixa.
El contracte fix d’obra és una variant del d’obra o servei específic del sector de la construcció, mentre que el de fix discontinu pot ser utilitzat per qualsevol sector productiu.

Per a determinar si els treballadors eventuals o els d’obra contractats per una empresa de serveis en successives campanyes es converteixen en fixos discontinus, el decisiu no és la qualificació que facin les parts, sinó la repetició de la temporada o del servei, encara que ho sigui per períodes limitats, com és el cas de les rebaixes en el sector de grans magatzems i del comerç.

Amb efectes des del 1-1-2021 i vigència indefinida, les empreses, excloses les pertanyents al sector públic, dedicades a activitats enquadrades en els sectors de turisme, així com els de comerç i hostaleria, sempre que es trobin vinculats a aquest sector del turisme, que generin activitat productiva en els mesos de febrer, març i novembre de cada any i que iniciïn i/o mantinguin en alta durant aquests mesos l’ocupació dels treballadors amb contractes de caràcter fix discontinu, poden aplicar-se una bonificació en aquests mesos del 50% de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències
comunes, així com pels conceptes de recaptació conjunta de desocupació, FOGASA i formació professional d’aquests treballadors.

De manera excepcional durant 2021, es manté l’extensió d’aquesta bonificació durant els mesos d’abril a octubre de 2021, de manera complementària a la mesura prevista per als mesos de febrer, març i novembre en la *LPG per a 2021, així com s’estableix la compatibilitat d’aquestes bonificacions amb les exoneracions de les quotes de la Seguretat Social que poguessin resultar aplicables. Si bé, l’import resultant d’aplicar les exempcions i aquestes bonificacions no poden, en cap cas, superar el 100% de la quota empresarial que hagués correspost ingressar.

Es troben en situació legal de desocupació els treballadors fixos-discontinus, inclosos els que facin treballs fixos i periòdics que es repeteixin en dates certes, en els períodes d’inactivitat productiva, és a dir, quan manquin d’ocupació efectiva per haver finalitzat o haver-se interromput l’activitat intermitent o de temporada de l’empresa.

Aquesta situació s’acredita mitjançant la presentació dels següents documents:
– còpia del contracte de treball o de qualsevol altre document que acrediti el caràcter de la relació laboral, i;
– comunicació escrita de l’empresari acreditant les causes justificatives de la citada finalització o interrupció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *